En el mar Mediterrani, en una de les comarques més plàcides del litoral català, el Maresme lliure i tropical.
Fa anys hi havia una piscifactoria davant del port d’Arenys, però una llevantada la va mig enfonsar. Ja sabem com se les gasten les llevantades al litoral del principat. Com que estava a mig enfonsar , ja no podia fer la tasca per la qual s’havia construït i era un perill per la navegació, aleshores van decidir enfonsar-la del tot. Creant d’aquesta manera un petit refugi per la fauna submarina.
I així és que la secció del SASBombers Barcelona va decidir visitar tal meravella el 28 de setembre del 2024, el mateix dia que la meva filla gran feia els 14 anys (Felicitats Alina!).
Tot comença com de costum, la gent va arribant, mica en mica, es va preparant els equips. La gent amb menys experiència ha de llogar l’equip, però mostren una il·lusió que encomana.
A veure aquestes ulleres, el neoprè m’apreta l’entrecuix, els més que uns escarpins m’han donat dues barques.
Pugem a la barca, hi ha un xic de mar de fons que fa marejar una mica a algú. El guia del centre, un autèntic llop de mar, ens fa un briefing, per situar-nos una mica i saber on seran els bancs de barracudes.
En Pere (el negro) i la Janira, volen veure cavallets de mar, i els hi expliquen on han de buscar. En Paco dona algun consell al personal més novell. Ja sabem que en Paco és exemple de moltes coses però quasi ninguna bona.
L’Anna, en Joan i la Martina, atenen a les explicacions del que serà el seu responsable de grup, en Joan Barquet.
Completen la sortida per part del club, en Toni Mas i l’Albert Carceles.
Al lloc, ens llencem a l’aigua. Tot correcte, excepte per algunes ulleres lleugerament mal ajustades i algú que es baralla una mica amb la flotabilitat.
Descendim fins a uns 20m, i comencem a fer la volta a l’estructura. Un banc ben gros de barracudes neda per sobre nostre. Mica en mica anem descobrint el secrets de l’antiga piscifactoria convertida de granja i escorxador a refugi per tota la fauna de la zona.
L’Anna, com és normal, fruit de la inexperiència i d’una mica de nervis, està gastant el seu aire força ràpid, i aleshores per allargar una mica l’immersió, li donem aire primer jo, i després en Barquet.
Un cop al vaixell, havent gaudit de la immersió i de superar les proves que el submarinisme va posant als qui comencen, fem un banyet de pur plaer per fer passar una mica el mareig i contemplar el meravellós dia que fa.
Iniciem la tornada a terra, ens assabentem que en Pere i la Janira, no tene paciència per trobar els cavallets de mar.
Un cop tot recollit i tothom ben dutxadet, intentem fer la foto de grup (n’hi ha que tenim una mica de pressa, que tenim un aniversari per celebrar!), però és just quan en Paco desapareix i això fa que no surti a la foto, però ell sempre hi és, d’una manera o una altra.
Gràcies Joan per l’organització!
Galeria de videos:
Felicidades por la crónica y por la famiilia que tienes son encantadores.pero has puesto el nivel muy alto y eso hará que encontrar otra víctima sea más difícil en próximas salidas
Gràcies.