DIA EN PLATJA D´ARO – ROCA ROJA
Aquesta és la crònica del 20 de maig del 2019, platja d’Aro a Roca Roja. Haig de dir que feia molt de temps que no em submergia i havia que refrescar pautes sota l’aigua que no va ser cap problema amb el equipazo que tenim com a companys en aquesta activitat!!
La activitat estava prevista desprès de la guàrdia, la meteorologia apuntava núvol, és veritat que per les dates en que estàvem i núvol podria no ser del tot agradable pel fred i la manca de sol. La sorpresa va ser en arribar al moll del port quan vàrem observar com s’aclaria com si el lloc ens volgués mostrar les grans meravelles de la zona.
Doncs bé, al club de busseig on llogaríem material i ampolles d’aire, vam fer els tràmits corresponents tot amb un bon tracte professional, van explicar com encarar les diferents opcions de la immersió.
Tots preparats? Doncs si, encara que estava en alerta per la manca de pràctica, em trobava totalment segur amb els meus companys. Només vaig necessitar entrar a l’aigua per donar-me conta que seria una immersió en la qual em trobaria molt còmode. Ja dintre de l’aigua i després de fer els grups i la planificació final, començaria l´experiència subaquàtica.
Des de la boia, vam descendir pel cap trobant la part alta, a uns -10m, amb bona visibilitat i sense corrents, una impressionant serralada d´uns 200m de longitud i 30m d’amplada en uns dels seus punts. Des d´aquest punt vam baixar per una paret de roca vermellosa fins a la profunditat d´entre -19 a -29m, una vegada al fons arenós i encantats amb les primeres vistes, decidits, començàrem a voltejar per la falda de l´estructura rocosa plena de diversitat marina de fauna i flora amb diverses combinacions de colors, tonalitats i intensitats digne de la part mes vella dels fons Mediterrani.
Llagostes, morenes, escórpores, congres entre d’altres, és el que aquesta immersió ens ha regalat, veure’ls en el seu entorn natural i desfruitant de les sensacions que ens dóna la interacció amb el medi, com els pensaments que et recorren en aquest estat en suspensió ensordidor.
La ascensió va anar prou bé, sense entrar en Deco, i encara que és la part menys agraïda, es perfecte per fer una primera interiorització tant de l´experiència com de l’aprenentatge que s’obté amb aquest grup de bèsties submarines!!! (els companys)
Una vegada al vaixell, per descomptat, a proa ens recuperaríem de la pèrdua de calories per les aigües de l’època amb un dia radiant i poc ventós. Pròxima parada… terra. El retorn a port, perfecte per anar fent boca amb recompensa del dia…
L’Herminio Pauner, en Pere Hernaiz, Toni Vidal, Andreu Santacana, Ernest Darias, José Martín i un servidor desprès de dessalar equips, tocava recuperar forces, a taula, amb una birra a la má (hidratant per excel·lència), era el moment de posar en comú l’experiència tant d’aquell dia, i com no, la que es vol compartir quan un es troba a gust per part dels membres amb més experiència. Entre d’altres, l’anècdota del dia en la que en Toni Vidal just abans de la presa en coneixement de la ruta i desprès d’iniciar la immersió va prendre una ruta totalment oposada!!! El més divertit va ser el comentari ja a taula; Sou tots vosaltres que us heu equivocat!!!!, l’imagino, com l’acudit del conductor escoltant la radio emetent que un boig anava contra direcció a l’autopista i ell remugant dient que SON TOTS!!!
Si s’ha definir el dia ho faria amb poques paraules, RECONSTITUTIU EMOCIONAL !!!!
Només em queda agrair al grup per l’experiència, especialment a l’organització, en Jose´ Martín, Herminio Pauner i l’Ernesto Darias per la prèvia del dia anterior.
Autor: Iban Llorente
