“PORT SALVI – SANT FELIU – 23 OCTUBRE 21”
Mail de la SAS de convocatòria d’una nova sortida, la clàssica i popular Sardinada de cloenda de temporada pel 23 d’Octubre. A més en modalitat d’infanteria, on s’evita el contacte amb qualsevol embarcació marejadora.
Una bona oportunitat per trencar una tendència comodona i de bon viure, allunyada de les profunditats abissals. Tota mena d’excuses m’havien servit per evitar tornar a “l’aigua”. Un dia per blanc, l’altre per negre, però no es donaven les condicions propícies.
Així que al final somiant en poder trencar la tendència negativa de tres sortides consecutives amb vomitera final, m’armo de valor per brindar-me una nova oportunitat i poder treure el Cousteau que porto dins. Avessat a la guerra de guerrilles i a moure’m en els baixos fons de putrefactes trinxeres, amb gran il.lusió trec la pols de la caixota amb el material.
Tant temps al dique sec, m’obliguen a una bona estona per posar-me al dia de les novetats en la secció i de la família d’incondicionals dels fons marins.
Una d’elles és que s’ha canviat el centre de busseig per fer aquesta sortida. La versió oficial, parla de la jubilació dels amics que portaven l’Snorkeel. Ara que ja tenia la mida presa a la barca, i el patró ja em tenia clixat: “El que vomita”.
La nova alternativa, EDEN ROCK de Sant Feliu de Guixols, es presenta com a molt interessant. L’infanteria sempre és més àgil i lleugera, i per tant més conciliable amb els acompanyants. I al parc on es fa la barbacoa és un racó tranquil, bonic i a tocar del punt immersió. Com sempre, un nou encert de la SAS. No podem gaudir de l’exclusivitat d’antanyo però som gent que no tenim problemes.
Arribo al parc, per organitzar les pateres, i es produeix una primera baixa per trancazo. De camí, una segona baixa per mala guàrdia. Així que al final, sols ens tirarem 5. Aquesta vegada no hi ha cap debutant, es tot ferro aquàtic. D’aquests que amb un 15l van i tornen de Menorca per sota l’aigua.
El dia és radiant però fa una brissa emprenyadora, i vaig acollonit de fotre’m de fred que aquests fanàtics voldran deixar les botelles ben seques.
Sort que el Barqueti lidera amb gran encert l’exploració de les coves. Amb un perfil d’immersió de manual. A més posa moltíssima vida marina, a llegir: llangostes, vaques, morenes, pop i molt de peix. Per darrera el tiet HP, que una vegada sota l’aigua va repartint ordinadors i llanteres. El seu jaquet és com la motxilla del Doraimon que surt de tot d’alli dins. Almenys aquesta vegada no l’ha tocat repartir aire.
I tancant l’esquadró, el Negro amb el neopreno vintage que provoca el deliri d’un altre client del centre Varadero. I la seva filla la incombustible Janira.
Quin espectacle més magnífic! No entenc com m’he tirat tant temps sense disfrutar-ho. Llàstima de l’ordinador amb low bat, llantera out of order i el latiguillo del jaquet donant pel sac. I lo pitjor, aconseguir sortir del neopreno!
Després de disfrutar la immersió ens retrobem amb la resta del grup, per gaudir d’una entranyable Sardinada. Amb alguns dels mítics que no s’han pogut tirar. Però la passió pels moments viscuts sota l’aigua fa que ningú es vulgui perdre l’oportunitat de retrobar-nos. Avia’m si la propera temporada tots podem tirar-nos a l’aigua.
Sols queda agraÏr al pilars de la secció per tota la feinada per poder disfrutar d’aquesta sortida. Bravo SAS!!!!
Autor: Robert Guilera
MÉS IMATGES DE LA SORTIDA (Cliqueu aquí)
