Una sensació de “déjà vu” em va aclaparar a l’entrar a l’aula, un altre cop el Barquet i el Pau Herrero a l’aula? No només ja havíem fet el curs de 3 estrelles i tota la formació de caporals, sino que ara ens tornàvem a trobar pel curs de vestit sec. Per sort paios de puta mare, i si a sobre hi afegim d’altres com el Zorrilla, Álvaro, Jordi Galcerà i Sobrino, què més es pot demanar, saps segur que quelcom passarà durant el curs.
I així va ser, tot i el tedi de la teoria, un cop a l’aigua ja era tot diferent. Sabíeu que hi ha boies humanes? Doncs si, les mateixes que nedant d’esquenes veüen balenes i que en d’altres sortides perden càmeres de foto que es donen per perdudes perquè han caigut a les profunditats de l’oceà. Però què es pot esperar d’una Guineu, són animals de muntanya i el mar potser no és el seu element.
També mola veure un dels molts avantatges del vestit sec, per molt que guanyis pes i volum sempre entraràs dins.
A les sortides ens va acompanyar el referent dels “ranes”, que poca feina va tenir en oferir-nos places a la brigada.
Per cert, una recomanació important. Si aneu amb vestit sec agafeu ampolles de 15 litres com a mínim. Si aneu amb ampolles de 12 litres i no porteu prou llast prepareu per agafar-vos a qualsevol cosa perquè a partir dels 5 metres no podreu parar de pujar. Jo mateix, enganxat com una paparra a les roques.
Autor: Marc Andrés
