LLOSA DE PALAMOS – ABRIL 2018
Aquesta vegada ha tocat desplaçar-nos a la Vila de Palamós de fet la immersió es coneguda per tots els assistents, al menys això crec, però veritablement poc importa, ja que evidentment l’objectiu es passar ho be, dins evidentment de fer una bona cabussada. Sempre corre la il·lusió de trobar als companys o companyes, que tenen la mateixa afinitat o sigui la pràctica d’aquest esport, jo personalment no m’agrada definir-lo com a tal sinó mes com un bonic contacte amb la natura desplaçada al fons marí. Tan poc respectat per els homes, doncs sense cap mena de prejudici han aconseguit embrutar las aigües , com matar moltes especies, de fet aquests que moren són els habitants reals del entorn, nosaltres som els visitants i com a tals em de respectar la seva casa, que fins i tot ens donen de menjar amb els seu cos per això mateix sempre demando cura en les nostres visites al mitja anomenat, si cal recollir alguna deixalla, no dubtem en fer-ho l´ajut que fem per petit que sigui es important. El Centre que ens acull ja ens coneixen, de fet em visitat altres cops, es tracta del H2O, tots sabem el que ens fem en aquesta activitat que has de complir las normes al peu de la lletra, doncs si no ho fas corres grans riscos, si no mes la mort, d`això som conscients “ne pa de poblem mon a mi” be quan dic que sabem al que ens fem haig de tindre algun dubte, no se per que serà i tampoc vull anomenar a ningú no fos cas de que el ximplet fos jo, però en cas de que fos eixint no estic sol, penso que ens organitzem bastant be donat que els boixos van amb els boixos i així no passa res. Be un cop al vaixell ens adonem que davant nostre existeix un grup callat,silenciós, els observem ban tots vestits iguals, i son bastant rodons o sigui “gords” son D`Holanda i donat que jo, ha estat repartidor de formatges, s`ha ma codes batejar-los com el conegut formatge del seu país “Les Hollanders”, aquest producte be en forma de bola i veritat que ells donen el perfil.
Passa un altre incidència i amb torna a vindre un altre nom per un d´ells que es un altre formatge molt bo “El Barret de Copa” també del seu país, però aquesta idea amb be donada ja que el company Paco Aranda seu d´amunt de la meva caputxa de lloguer, jo no em fixo i no em tallo un pel a col·locar me la del holandès, un cop a l´aigua l´home es queixa com si l´haguessin fotut el rellotge, li torno i aquí no ha passat res, cap avall, visibilitat tres quatre metres a dalt la mar no pot estar més tranquil·la , però nois, a baix no bec un “carajo”, els altres em perden dons jo vaig darrera del Paco que navega molt ràpid per a mi, penso que de aquesta forma no aconseguim veure res, però li agafo la aleta i li trec l´acceleració , com a premi em mostra una llagosta, la qual podeu observar a través de la càmera del Jose, suposo que es la mateixa, continuem per veure El Boreas vaixell enfonsat ja que va ser confiscat per confiscat, potser passem prop, però no aconseguim veure res, en fi ja l’hem vist altres cops. Sortim de l´aigua bastant gelats, els que no portem vestit sec, però content, ja que la meva condició física a millorat una mica, em baixat fins els trenta-i-un metres i poc temps en el fons, en total una parada de seguretat a tres metres, profunditat en la qual al Paco i jo ens entretenim a jugar amb el jaquet procurant mantindre la parada, exercici difícil si no tens on agafar-te.
Tothom al vaixell, i tornem a port, perfecte! Com sempre bromes, jo tremolós però be.
Gastronomia, part important de les sortides, el tiberi, de fet a la meva companya Rosa, que també s´ha banyat i no porta neoprè li agrada la fredor de l´aigua donat que aquest efecte li obre l´apetit bo aquest i altres, també
De l´història de Palamós no cal explicar res doncs és de sobres coneguda, la gamba vermella sobretot per cert caríssima, un cop tots als cotxes i a menjar els porto a un lloc que coneixo donat que jo ja havia arribat la tarda anterior i hem fet nit al Hotel & Restaurant MARINA, el recomano doncs els preus són bons durant aquesta temporada, i les habitacions són espaioses i còmodes, el menjar bo, però algo tenia que passar, quan eren tots allí ¡follon! a l´hora de pagar, que si ha traido cuatro botellas, que no que eran tres, al final paguem tres, deixem propina com si foren quatre, total tots contents i cap a casa. I els sacrificats a preparar la próxima.
Autor: Josep Lluis Alcaraz i Vidal
MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)
