El Carall Bernat és l´illot més a l’est de l´archipèlag de les illes Medes (Torroella de Montgrí, Baix Empordá). La seva forma fàl·lica quasi perfecta, altiva (70 metres) i esvelta, sempre ha cridat molt l’atenció ja que carall és sinònim de penis en un llenguatge barroer.
Tant interés desperta que ja l’any 1938 es va fer la primera ascensió per un mite de l’escalada catalana, Estasen, per la seva cara E. Però la via més recomanada és per la seva cara W just la que dóna al punt de fondeig. Però entre prohibicions, inaccessibilitat i poc equipament aquí no ha vingut a escalar ni Déu i la paret està poc sanejada i abandonada.
Molt més tard, es va descobrir el potencial que tenia pel submarinisme. Un dels primers pioners exploradors d’aquetes contrades deuria ser en Peter. El nostre simpàtic patró del centre de buceig Calypso.
I encara molt més tard, cap als anys vuitanta, van aparèixer les primeres lleis de protecció fins al recentment creat Parc Natural del Montgrí. S’atura la pesca, es regulen totes les activitats i els peixos esdevenen monstres marins.
Desenvolupament:
“50 anys porto explorant aquest punt d’immersió i encara no he trobat les galeries” sentencià en Peter, sonava se’ns dubte a un repte a l’alçada dels seleccionats per aquella missió. Ens havia intentat posar dificultats afegides amb vents huracanats que feien presagiar el pitjor: la suspensió de la immersió.
Al final els vents es comporten i posem en marxa l’operatiu. Organitzats en tres grups de quatre membres de la Secció d’Activitats Subaquàtiques de l’ACE Bombers de Barcelona amb un objectiu ben senzill: O trobar d’una vegada per totes aquelles galeries o sortir amb la botella buida. A més, càmeres de fotos per immortalitzar la descoberta i una sortida complerta. Entre sergents, caporals, bombers i com sempre simpatitzants habituals en aquestes escaramuzas.
Total que després de quasi una horeta de donar voltes per allí sota, no vam trobar les galeries. Menjant-nos l’orgull bomberil i obligats a sortir sense la preuada foto. Això si, en compensació ens van posar molts meros, gorgònies, barracudes, una àguila, etc.. Tots ells molt simpàtics i ben acostumats al turisme submarí. Com posaven per les fotos, queda més que justificada la fama de les Medes. Com digué el patró “TOP, NUMERO 1”.
Sortosament un bon dinar va recuperar la moral de la tropa, que ja comença a pensar amb la pròxima cita: la “sardinada&turbio”.
Autor: Robert Guilera
MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)
