Busseig al Tascó Petit – Medas

“TASCÓ PETIT – 24 AGOSTO 21”

Comença un dia assolellat a Estartit. Donaven pluges i mal temps per a avui, però sembla haver un microclima en aquesta zona i que de moment aguantarà bé fins la tarda. Així el cel, havent esmorçat i amb el cafè fet, ens trobem a les 10h al centre de busseig Calypso. Gestionem papers i material per llogar els que necessitem i ens encaminem a l’aventura: cap a la cova de la Vaca.

Un cop al vaixell la brisa acarona les nostres cares, amb la vista de les Medes en un horitzó proper. En arribats al lloc, ens comunica el patró del vaixell que s’ha hagut de canviar la immersió degut a que a la zona d’immersió de la Cova de la Vaca (que es troba al costat posterior de l’illa gran) hi ha corrent de corrent de garbí.

Finalment, fem el Tascó Petit, que queda una mica resguardat de la corrent per la illa. El Tascó Petit té una immersió que rep el seu nom per un sortint de roca petit que sobresurt de la superfície de l’aigua, just al costat del conegut com Cavall Bernat.

El nostre grup de bombers BCN, decidim distribuir-nos en dos grups de 5 persones cada un. Baixem per la corda de boia on s’ha ancorat el vaixell. Descendim suaument deixant que les profunditats ens absorbeixin com al protagonista de la pel·lícula de Luc Besson, The Big Blue. Connectem amb una altre dimensió, que transcorre per un fons irregular de roques i per parets inclinades que descendeixen des dels voltants del Tascó petit.

Ens acompanyen tota l’estona una gran varietat de peixos. Entre altres, hem pogut gaudir d’atentes mirades de morenes, grups passatgers de barracudes, meros amagats en racons enfosquits i acolorides gorgònies. Ens creuem amb algun altre grup de bussejadors i es genera una mica de confusió, però el meu grup seguim amb bones referències al nostre cap de grup, l’Herminio Pauner. Les inicials HP que té pintades de color blanc sobre fons negre a la sola de les aletes ens serveixen de far i guia.

Després de gairebé una hora d’ingravitat subaquàtica, el recorregut circular ja estava tocant a la seva fi. Vàrem començar a pujar a la superfície, de retorn al vaixell. De tornada a port, les cares i els comentaris entre tots nosaltres eren de satisfacció.

I ja arribats a terra ferma de nou, vàrem anar a celebrar-ho amb uns sucs de malta i civada, per hidratar bé i fer els nostre debriefing particular entre riures. Un altre dia de narcosis per a recordar!

Autor: Javi Sevilla