El Boreas

Una vegada mes es realitza la sortida de busseig, organitzada per membres de la Secció d´Activitats Subaquàtica amb les sigles  S.A.S. de L’AGRUPACIÓ CULTURAL I ESPORTIVA DELS BOMBERS DE BARCELONA.

Aquest cop toca Palamós, poble vora la Mediterrània Catalana trobada a la seva part Nord, la coneix molta gent arreu del mon per la Costa Brava, plena de fantasia tota ella. Els seus paratges han estat inspiració de poetes, pintors i escriptors il·lustres. Destacarem el mestre Dalí entre els pintors i com no el seu Cadaqués, sense menysprea als demes. Tots ells han segut plasmar en las seves obres la bellesa dels acantilats, platges i com no “el mar” Aquestes aigües que dibuixant el seus contorns abruptes, d’altres en caletes plenes de tranquil·litat i colors. Es allí on la natures submergeix la cadena muntanyosa dels Pirineus fins i tot es veu l’últim cim, “EL CANIGÓ” amor i passió de Mossèn Cinto Verdaguer. Realment  aquelles pedres altives perden el seu orgull d’alternària per donar pas a un mon meravellós subaquàtic, ocult a la vista de l’home i obert als que practiquem l’esport del busseig.

EL MARIDATGE DEL MAR I LA TERRA, ELS CAPS, LES BADIES, LES CALES

I ELS PENYA-SEGATS, ALGARAVIA  DEL ROCAM DE TOTS COLORS I TONS,

LA TRANSPARENCIA DE LES SEVES AIGÜES, SOBRETOT LA LLUM, AQUESTA

LLUM CLARA MES VIVA MES  BELLA QUE A CAP ALTRE LLOC DEL MON.

Aquest fragment poètic es firmat per Ferran Agulló, data del any mil-nou-cents-vuit, incorporat a la crònica per motius personals, motius d’amor a la dona que em va fer de iaia i de mare durant molt de temps, al seu nom era Victoria i la data anomenada del seu naixement. Però re tornant al que ens interessa, us explicaré que la sortida, quasi com sempre es produeix sense cap  incidència digne d’anomenar, doncs un cop submergits siguin bombers o no, ens cuidem els uns als altres. Aquí es benvingut tothom evidentment, sempre que estigui dotat de la qualificació a nivell de titulació, ni mes ni menys la que exigeix la immersió que farem. Parlarem una mica del peci a històricament, es un vaixell Alemany de la Segona Guerra Mundial, després del contendí, va ser dedicat al contraban, capturat a Begur, fins que el seu destí bel·licista i delictiu va passar a formar part una vegada enfonsat a la natura submarina per recollir fauna autòctona del nostre mar, alguna llagosta i algun congre. Si volem estar un bon temps de visita submergits donat que la profunditat es de trenta i pocs metres podem ferla amb mescla de gasos, però sempre parlant de que siguem coneixedors del sistema de busseig amb Nitrox. Doncs ja sabeu, més temps en el fons menys descompressió ¡Perfecte¡ Des de cap interès, recomanem el Centre de Busseig H2O situat al moll esportiu, personal seriós i bon tracte.

Com a nota interesant aquest personal fa cursos professionals de trenta dies intensius, per un preu de mil vuit-cents euros.

Gastronomia “CAL AMADEO” recomanat bon menjar, preu divuit euros, comoditat doncs la terrassa es mol prop on desembarcareu just al costat del centre.

Nota estranya, quasi sempre ens acompanya ja un pobre home d’edat avançada al que cal ajudar-lo en tot el que pugueu, doncs els seus anys no li permeten grans esforços, doncs jo crec que es un canta manyanes que s’aprofita del jovent, el reconeixereu hi ha que porta un postís que se el treu a l’hora de menjar i després s’oblida, l’última vegada el pobre cambrer va tindre que sortir corrent portant-li les dents en un platet. Però amb definitiva li agrada molt la gent jove sobretot “les nenes”  “atenció amb ell” crec que es diu un tal Alcaraz.

Fins la pròxima.

Autor: José Luis Alcaráz

MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)