SORTIDA DE BUSSEIG ORGANITZADA PER LA SAS A SAN FELIU DE GUIXOLS
Diferents autors de nom reconegut han fet grans descripcions, llibres plens d’elogis i de romanticisme o, per què no, d’amor dirigit a aquestes costes de la Mediterrània, costa que, en el vessant nord d’aquesta Catalunya nostra rep el nom de Costa Brava.
És lògic que, a pesar de veure un cop i un altre cop aquest racons, sempre et desperten noves emocions. Pot ser que arreu del món, o millor, segur que existeixen racons realment meravellosos que no respectem ni ecològicament ni humanament, però nosaltres tenim la sort de disposar prop de casa d’un d’aquest racons, que hem d´intentar conservar per generacions venidores.
Haig de fer servir la meva pobre imaginació per intentar donar-li forma a l’intent de fer aquesta crònica, però per sort compto amb el que m´expliquen els meus companys, doncs no he estat submergit amb ells, però si no m’ enganyo crec que el passeig aquàtic l’he fet algun cop. Doncs, mans a l’obra; procurarem donar-li el sabor que aconsegueixi l’interès de tots aquells que llegeixin aquestes paraules. Evidentment no existeix ni tècnica ni professionalitat, però sí amor i respecte. Això ningú m’ho pot arrabassar!
En un principi, deixo l’entorn submarí per després. Ara toca dirigir-me a ales persones que fan possible aquest tipus de sortides, pel seu treball, per la seva continuïtat, per l’entusiasme i per l’humanitat , que no és poca, de la que gaudeixen.
Què aconsegueixen? Fixeu-vos bé: germanor, companyonia, amistat de veritat aconseguida a través del temps que fa quens coneixem, doncs en tot moment cuiden els uns dels altres – no oblidem que el busseig és un esport de risc- em deixo que al final sempre es tracta de passar-ho bé i tornar a casa feliços, cosa que sempre s’aconsegueix.
Quan he dit persones, com en JOSÉ MARTÍN, home encantador, molt pausat en les seves paraules, didàcticament bo i a l’aigua no cal dir res, però amb un do que és la seva tranquil·litat indispensable pel tracte amb les persones i evidentment per la pràctica del busseig. Enhorabona, MARTÍN!
HERMINI PAONER com és possible tanta bondat, generositat i sempre una disposició tan gran com la d’ajudar als demés. Doncs, estimat Hermini, tu també estàs en el pòdium com tots els que anomeno -Respecte al busseig. “Eres grande, Hermano!!” Felicitats, Hermini. Ets d’aquelles persones que un, i sobretot jo, ens sentim bé al teu costat.
JOSE GIMENO, aquest cop no és amb nosaltres però com dic en el meu llibre experimental “un home que pega fort però gaudeix d’un gran cor”. Per mi molt estimat com persona i com bomber i, naturalment, per què no dir-ho, gran capbussador.
Això, collons! Semblarà una carta d’amor per comptes d´una crònica. Ho sento, jo sóc així.
Els demés tots esteu en el meu cap, no us amoïneu, hi anireu sortint. En aquest vaixell ningú es queda a terra, només jo i, a més, de veritat.
I com ningú es queda a terra continuo, mentre mengem tinc l’ajut incondicional, con tal de que jo em submergeixi d’un home, de fet un company més, i a més m’ho diu de veritat, doncs en els seus ulls veig que realment m’aprecia, aquest home s’anomena Portillo, procedent de la G.U., quasi quasi em supera . “Portilo una foto realmente maestra. La GO-PRO ya la llevaré yo, desde luego será más cómodo, porque a ver si te vas a ahogar sin agua, un abrazo, de tu compañero ALCARAZ”.
Realment d’això es tracta aquesta sortida de fer caliu entre els que hi assistim.
Ara toca al amic i company ALVARITO, ALVARO que m’expliques de la teva immersió? Res de res! T’ocupes de fer-me saber, ja que saps la meva passió per la muntanya, que has aconseguit nova ruta a una gra via d’escalada, molt bé company, realment les teves paraules em transporten a la meva joventut, doncs jo vaig ser dels primers en alliberar el penúltim llarg de la Via Mas Brullet al Serrat del Moro a la cara Nord de Montserrat, la pròxima m’expliques alguna cosa de la teva immersió, de totes formes m’entusiasmen les teves aventures d’escalada.
En YAGO un gran bigoti que li fa l’emersió amb una petita incomoditat donat que li entra aigua a les ulleres però és bon capbussador i no li representa cap problema per fer immersió, jo crec que sempre que he fet les immersions amb aigua dins de les ulleres imagino que serà culpa del meu apèndix nassal, cap problema.
I ara per fi, explicarem alguna cosa d’aquesta immersió, anomenada “JARDI i la XARXA” localitzada a les aigües que banyen SAN FELIU DE GUIXOLS”.
La xarxa no la veu ni deu, les aigües no són tot el transparents que voldríem, doncs direm que la visibilitat és més ven poca, MARTIN em fa somriure, em comentat que ha aconseguit veure llagosta, mero i acaba singularment amb una frase que diu “ y peces varios, siempre afortanademente hay peces varios MARTIN”
ANECDOTA
Jo a l’espera del retorn dels meus companys, em torbo davant d’una platja amb una mar plana i aigües transparents com el vidre, busco a la llunyania i un altre cop l’imaginació vola, doncs les aigües són les mateixes quan la vila tenia pocs habitants dedicats a la pesca, ven poc imaginaven com seria Sant Feliu l’any que corre, ple de restaurants, botigues i un gran passeig marítim adornat amb un moll que pràcticament te un caràcter esportiu, doncs la pesca ha quedat relegada. La meva companya es banya amb aigua gèlida, doncs està encantada amb aquest patiment, però sorprenentment surt un home de l’aigua de molt avançada edat i ens fa el següent comentari “ No es preocupin, al principi notes la fredor tremendament, però al cap d’una estona, la sang es gela i no notes res. Jo en el meu pensament i d’una forma còmica, I quan es gela del tot evidentment no t’adones de res, has mort
Autor: José Luís Alcaráz
MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)
