Un altre dia disposats a capbussar-nos en aquest apassionant i sorprenent món marí, aquest cop a “cala Viuda i les coves d’en Kim “(l’Escala), una immersió per iniciar-se al món de les coves, una immersió aparentment senzilla , tot i que no cal subestimar mai aquest medi, però alhora sorprenent.
Tot sortint de guàrdia comencen a caure quatre gotes que ens fan preveure que l’immersió serà més humida del compte, però no ens preocupa gens ja que sota l’aigua no plou, jajaja. Conforme ens anem allunyant de la capital comtal la pluja va remetent i el sol ens va rebent amb els braços oberts, així que el dia promet.
Xino Xano anem fent i petant la xerrada i quan ens n’adonem ja hem som al port de l’Escala on ja hi ha alguns companys pel centre de diving “dive Paradis”, així que cafetó de rigor, encaixades de mans, rialles i comença el protocol; llicències, preparar i controlar material, carregar ampolles i cap al vaixell. Allà comprovem que tot estigui correcte i que no falti res. Desprès d’alguna tòrica que s’ha de canviar i algun jacket que s’ha de canviar perquè no va gaire fi, ja estem tots llestos per aquesta nova aventura. Bé tots no, perquè només cal mirar la cara de l’Alcaraz per veure que algú no ha passat una bona nit , o ben al contrari, que la nit ha estat entretinguda perquè des que s’ha assegut a l’embarcació fins que arribem al lloc de l’immersió no s’ha mogut i el seu ritme de parpadeig ha estat de una per minut,jajaja.
Arrivem a cala Viuda i ens quedem tots embadalits tot mirant un banc de sardines que salten i surten de l’aigua tot ballant amb ella i fan augurar un gran dia.
Ara ja tots llestos preparant material, canviant-nos, fent briefing, organitzant grups i finalment fent últimes comprovacions i amb moltes ganes de llençar-nos a l’aigua per descobrir nous racons, noves espècies ,noves experiències, i també perquè no dir-ho ,deixar de sentir a la gent, perquè si algo te de bo l’immersió és que sota l’aigua no es pot xerrar,jajaja.
Els varis grups ens separem i uns comencen per la dreta i d’altres per l’esquerra del recorregut per dividir-nos i no molestar-nos a la cova.
Jo tinc el plaer de fer grupeta amb Royo, Marcos, Vives, Baquet i la seva dona.
Comencem per unes cavitats que hi ha a la dreta, és una galeria amb fons de sorra i bifurcació final i cambra d’aire, no gaire profunda i on arribar al final podem gaudir d’una cosa que mai fins ara havia pogut fer i és treure el cap de l’aigua i treure’m el regulador degut a la càmera d’aire existent, i perquè no dir-ho estalviar una mica d’aire i petar la xerrada mentre arriben els companys , una sensació molt guapa i diferent però que ens serveix com a escalfament i presa de contacte. Un cop reunits tornem a capbussar-nos i poc a poc anem resseguint el costat dret de la paret buscant racons i raconets desconeguts sota l’aigua continuant l’immersió.
Anem cap a la segona cova tot veient alguna llagosta , bancs de peixos, orades i algun que d’altre cuc de mar(“es defineix com el company que es fica a tots els forats i foradets que veu i troba , eh Royo) .Aquí encara es pot apreciar més la immensa cúpula que hi ha a la bossa d’aire i on apagar el lot és tornar a la foscor absoluta i on pregues perque no et fallint les piles.Tot sortint de la cova conforme arribem a la sortida es começa a canviar el color nergre nit per aquell color blau turquesa espectacular de la llum que entra per la cova.
Seguidament ens dirigim cap al túnel que conecta aquesta cala amb la contigua i on notem que les termoclines fan el seu efecte ja que quan una cosa se’ns encongeix als homes és perquè la temperatura de l’aigua ha baixat uns graus. En aquest tram ja comencem a creuar-nos amb els companys que venen de cara.
Ens disposem a fer la tercera cova, la més llarga i ample de les tres també amb una càmera d’aire espectacular.
Sortim d’aquesta i fem un últim túnel que fa la volta i ja ens encara cap a la tornada cap al vaixell, aquest cop per sort sense “reguladoris chupopterus” ja que entre el manòmetre que ja comença a marcar que anem justets d’aire i que el fred es comença a apoderar del nostre cos i fer màgia (convertint certes parts del nostre cos en cacauets, jajaja).
Per tant perdem profunditat per no consumir tant i enfilem cap al vaixell, aquest cop tot i veure fauna hem gaudit més del fet de sentir-nos exploradors de coves i cavitats que no pas de la fauna.
Un cop pugem al vaixell i ens treiem el material, comentem la jugada i ens dediquem a fer una serie de salts amb tirabuixons per matar el temps mentre esperem els companys els quals o tenen branqueas, o van amb 18 litres o bé s’han quedat en una cambra d’aire petant la xerrada ja que triguen encara una estona en sortir.
Ara si, enfilem cap a l’Escala de nou però amb una situació molt curiosa, ens aviem ficat a l’aigua amb un sol tímid i sortim amb una boira que ens acompanyarà quasi fins al port.
De nou tota aquesta immersió queda amanida amb un dinar, unes rialles i com no unes cervesetes juntament amb companys i amics.
Autor: David Guinart
MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)
