Surto de guàrdia i juntament amb altres company de bombers enfilem cap a l’Estartit disposats a fer una immersió per les illes Medes, en aquest cas el Tascó gran, una immersió que molts dels meus companys del SAS ja estaran cansats de repetir però en el meu cas considero que encara que el lloc sigui el mateix, cada immersió és diferent i única així que amb moltes ganes ja que mai hi he estat a Medes ni he pogut gaudir d’un entorn protegit i ple de flora i fauna.
Arribem a l’Estartit i ens disposem a esmorzar i anar cap a centre d’immersió, on comencen les primeres rialles , encaixades de mans i abraçades, tot retrobant companys i amics de bombers que fa temps que no veiem.
Ja només esperar al vaixell que ens portarà cap a Medes, ja comença el catxondeo i les bromes. Un que es posa el neoprè al revés, l’altre que porta el material de quan bucejava en Jacques Cousteau, i ja se sap que a bombers no es perdona ni una jajaja.
Així que fem foto d’equip i ens enfilem al vaixell esperant que ningú es maregi o si més no que aguanti fins al lloc de l’immersió per donar de menjar als peixets , jajaja.
Arribem a Tascó gran i després d’un petit brifing , un repàs de material i apendre un idioma nou entre català-francès indesxifrable que parla el capità del vaixell, ens equipem i cap a l’aigua.
Agafem un dia de mar moguda i poca visibilitat, però tot i així cap avall que falta gent….
Al poc temps de baixar ja comencem a veure els primers “meros”, uns bitxos impassibles i força grans que es mantenen impassibles en passar pel seu costat ,suposo que habituats a veure uns paios tots de negre amb unes ulleres i ampolles amb uns ulls com plats i cara d’embovats tot admirant aquesta flora i fauna.
Total que seguim amb l’immersió i ja comença a aparèixer alguna estrella de mar, bancs de peixos i inclús alguna ratlla ,bé tot un món ple de vida davant dels nostres ulls fins on la visibilitat ens ho permet que no es gaire.
Quan ja portem uns 20-25 minuts d’immersió fem parada tècnica i em giro i veig una espècie nova que mai havia vist fins ara, el “REGULADORIS CHUPOPTERUS” , que seria un tipus d’aquells de negre que dèiem abans enxufat al segon regulador del meu company i xuclant-li l’aire perquè ell ja se l’ha quasi fos. Total que al cap d’uns segons i quasi sense adonar-me’n un altre individu d’aquests de negre anomenat “Caldera” se m’enxufa al meu regulador i sense saber ni com ni perquè em converteixo jo també en un tàndem però enlloc de ser una espècie en simbiosi el company és una especie chupoptera totalment tipus sanguijuela comú,jajaja.
Total perdem profunditat per no consumir tant d’aire i seguim gaudint de l’immersió , almenys fins on la visibilitat ens ho permet i veient algun que altre mero més i ja en direcció al vaixell.
Arribem al vaixell, ens desequipem i després de comentar la jugada i d’alguna que altre rialla tot i fent broma sobre aquesta nova espècie “reguladoris chupopterus” arribem al port, ens desequipem i ja havent recollit el material ens dirigim a fer el dinar de germanor amb tots els companys, amics, amics d’amics ,etc. On segueixen les converses, bromes, riatlles i com no el catxondeo ja tot pensant en la següent inmersió.
Una immersió més “a la saca” i un altre dia gaudint d’aquest fascinant món subaquàtic i de la companyia i riatlles d’amics i coneguts del món bomberil.
Autor: David Guinart
MAS IMAGENES DE LA SALIDA (clicar aquí)
